Aquesta vil·la romana localitzada a Altafulla, a 12 km de Tarragona, és un dels conjunts més importants d'Hispània en la seva categoria. Un important nucli residencial, amb rics elements decoratius, mostra com era la residència d'un alt càrrec de l'administració de Tàrraco.
 
La vil·la va romandre ocupada fins al segle VI o VII i després va patir, com la majoria dels jaciments rurals, un llarg període d'abandó i d'espoli. Ja en el segle XVI, Lluís Pons d'Icart es feia ressò de l'existència de vestigis en aquest indret, però no seria fins la primera meitat del segle XX quan, gràcies a les tasques agrícoles i a la creixent preocupació per la conservació i l'estudi del patrimoni, es posaria de manifest l'existència d'una gran vil·la romana. A partir de l'any 1967, el Museu Arqueològic de Tarragona es va fer càrrec del jaciment i va iniciar la seva l'excavació. L'any 1983, una part dels terrenys ocupats per la vil·la es van tancar, tot definint l'actual àrea visitable.

Les excavacions de 1995-1996 van permetre recuperar diverses estances decorades amb pintura mural i un extens conjunt d’elements decoratius (estatuària, elements arquitectònics, etc.). Entre 2004 i 2005 s’excava el mitreu i la connexió entre l’edifici principal i els banys meridionals.

L'any 2000 va ser declarada Patrimoni Mundial, junt amb altres elements de Tàrraco.