Conjunt monumental, localitzat a Constantí, a uns 6 km de Tarragona. Les restes conservades corresponen a un extens edifici d’uns 90 m de façana presidit per una gran sala circular coberta amb cúpula decorada amb pintures i mosaics. El mosaic de la cúpula s’ordena en tres frisos principals. L’inferior representa una cacera; l’intermedi és un recull d’episodis de l’Antic i del Nou Testament, i el superior conté quatre escenes de personatges d’alt rang separats per les representacions de les estacions. Es tracta del mosaic de cúpula amb temàtica cristiana més antic del món romà.

 

A l’extrem occidental del conjunt es localitzen diferents àmbits de caràcter residencial i diverses estances corresponents a dos banys. L’extrem oriental, molt més malmès, és de més difícil interpretació.

Un esplèndid edifici construït entre els segles IV i V, a la vora de Tàrraco, que, malgrat la dilatada i intensa recerca de què ha estat objecte (especialment a càrrec de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid), continua sent de funció controvertida: mausoleu, vil·la, basílica, base militar, etc.

 

Anteriorment, en aquest mateix indret s’hi havien documentat restes d’un assentament tardorepublicà (segles II-I aC) i d’una vil·la altimperial (segles I-III dC).