Situat al cor de Montblanc, als edificis medievals del Casal dels Josa i de les Escrivanies Reials, es troba el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, un museu resultat de l'associacionisme de la postguerra fundat el 1958.

Primera planta: La Conca Antiga
Recorregut per la prehistòria de la Conca amb manifestacions materials del paleolític, neolític i l'edat dels metalls. El discurs expositiu fa incís a les creences, a l'art rupestre, permet contemplar l'evolució de l'habitatge (de la cova als poblats) i com la ramaderia i agricultura es va imposar a la caça i a la recol·lecció.
També inclou el contacte amb els primers colonitzadors: ibers, fenicis, grecs i romans.

Primera planta: La Conca Medieval
La Conca va ser testimoni de la transició entre la caiguda de l'imperi romà d'occident, els visigots i musulmans. Gràcies al discurs expositiu es pot ser conscient de la consolidació de l'estructura social de l'Edat Mitjana: senyors feudals, pagesos, l'aparició dels burgesos i la convivència amb els jueus.

Segona planta: La Conca Moderna
Un període bèl·lic acompanyat de males collites que van propiciar a l'aparició del bandolerisme a la Conca. Les muntanyes de Prades van esdevenir uns amagatalls perfectes per al desenvolupament d'aquesta activitat.

Segona planta: la Conca Contemporània
Sense deixar de banda les guerres, la Conca es recupera i apareixen iniciatives com el cooperativisme o l' industrialització.
En aquesta època l'artesania va assolir una gran empenta: safraners, vidriers, teixidors, etc.
Aquest apartat també contempla una secció destinada a la cultura popular de la Conca: gegants, nans, bastoners, etc.

Planta baixa: els oficis
Mostra etnogràfica dels oficis tradicionals de la Conca. La indústria del ferro, de l'alabastre, el guix o la pedra; en contraposició als oficis rurals com el pastor, llenyataire, carboner, carreter, etc.
L'exposició permet prendre consciència de l'evolució de les tècniques o, a vegades, de la continuïtat.