La Casa Duran forma part del conjunt museístic de la ciutat de Cervera i s’obre al públic com a mostra d’una casa que respon a la sensibilitat i al gust burgès propis de l’època de la Restauració.

Pertanyia a la família Duran ben bé des de mitjan segle XIX. Cap al 1840 el seu propietari, Mariano Duran i Massó (1820-1912), s’establí a Cuba, com tants altres catalans de l’època, on instal·là una fàbrica de tabac amb més de sis-cents esclaus. Treballà en estreta col·laboració amb els seus germans establerts a Cervera, que li enviaven, a canvi de tabac, productes de fabricació familiar: paper de Capellades, teixits de fil i cotó fabricats a Cervera, oli i vi.

És d’aquesta manera com la família Duran s’integrà, encara que amb modestes proporcions, a la revolució industrial que afectà tot Catalunya a mitjan segle XIX, allunyant-se, així, de les seves arrels menestrals. El capital acumulat en els negocis va ser invertit, sobretot, en la compra de terres; una ocupació, la de terratinents, que van compaginar amb l’exercici de l’advocacia o amb la vinculació, com a professors, a la ja decadent Universitat de Cervera. El 1886, un nebot de Mariano el cubà, l’hereu Agustí Duran i Farreras (1849-1914), li comprà la casa amb motiu del seu casament amb Elisa Sanpere i Labrós i hi afegí, a més, la petita casa Boldú.

Agustí Duran i Farreras pertanyia a una nova generació: era registrador de la propietat de Cervera i invertí bona part del seu capital en la compra de terres i en la restauració de la casa de l’oncle, més a to amb les seves elevades aspiracions socials, accentuades arran de la seva unió amb la nissaga dels Sanpere. El 1940 la casa, que quedà molt malmesa durant la Guerra Civil, passà al fill i hereu, Agustí Duran i Sanpere, el qual hi residí temporalment els estius i la conservà escrupolosament, conscient del seu valor representatiu.

Després de la seva mort el 1975, la casa anà decaient fins que, a la mort de la seva vídua, Hermínia Grau i Aymà, el 1982, va ser totalment restaurada.

El 1988 la Paeria de Cervera l’adquirí, juntament amb totes les seves pertinences, amb la voluntat, reeixida, de convertir-la en museu.

Des del punt de vista arquitectònic, la Casa Duran constitueix un interessant exemple de casa burgesa mitjana, remodelada el 1886. La façana, amb esgrafiats que segueixen el ritme sever de l’arquitectura, pretén donar una certa distinció a la casa i ens introdueix a la planta noble.

A les finestres enreixades que donen a l’escalinata d’accés s’hi llegeix l’anagrama del seu constructor, ADF.