Ponents

JOAN-CARLES MÈLICH

Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix de professor titular de Filosofia de l’Educació. Entre els seus llibres, destaquen Filosofía de la finitud, La lliçó d’Auschwitz, Ética de la compasión i Lógica de la crueldad. Des de fa quinze anys s’ha dedicat a elaborar una «filosofia antropològica de la finitud» en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, l’alteritat, la memòria, el desig, la contingència, el silenci i la mort. L’any 2015 va iniciar, amb La lectura com a pregària, la publicació dels seus Fragments filosòfics, que tenen la seva continuació en La prosa de la vida. També ha estat un dels curadors del llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch.

Resum

Des dels grecs fins als inicis de la modernitat, la memòria va ser la base de l’educació. A partir de Montaigne, però, aquesta facultat va perdre rellevància, i fins i tot va ser menyspreada en favor de la imaginació. Tanmateix, al segle XX, amb l’obra de Marcel Proust i també amb filosofies com la de Theodor Adorno, la memòria va tornat a ocupar el centre de la plaça educativa. Es tracta ara, doncs, de reflexionar sobre el paper de la memòria en educació, i de la seva importància a l’hora de configurar el patrimoni cultural d’un país.

CARLOS MAGRO MAZO

Vicepresident de la Asociación Educación Abierta. Director Acadèmic del Instituto Europeo di Design (IED España). Especialista en innovació i tecnologia educativa, canvi educatiu i estratègia i comunicació digital. Treballa en projectes de transformació en l’àmbit educatiu. És Llicenciat en Ciències Físiques per la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i en Geografia i Història per la Universidad Autónoma de Madrid (UAM).

Resum

Si el dins és l’espai de l’estructura, el fora ho és de l’esdeveniment”, diu Manuel Delgado. El fora és també el territori de l’automotivació, de l’interès personal, de la curiositat i l’experimentació. Dels aprenentatges no planejats i autodirigits. És l’espai sense normes i sense forma. És el terreny de l’informal.

Un dels grans reptes de l’educació escolar sempre ha estat la necessitat d’incorporar l’informal, d’obrir-se al context, al que queda fora de les aules, al que passa més enllà del recinte escolar, al que no està ordenat ni entra en el currículum. Enderrocar els murs de l’aula i deixar entrar la vida. Obrir l’escola i sortir al barri, al museu, al camp. Expandir l’educació, en definitiva.

Expandir l’educació no és el mateix que educacionalitzar la vida. Expandim l’educació cada vegada que sortim fora del centre escolar però també quan deixem entrar a altres actors. Quan posem l’alumne en el centre de l’aprenentatge o cada vegada que treballem per projectes. Expandir l’educació és “aprofitar els recursos de l’entorn per fer l’educació més divertida, més artesanal, més oberta, més informal i més participativa” (Lafuente & Lara). https://carlosmagro.wordpress.com/

PABLO DE CASTRO

Llicenciat en Filosofia i Lletres –Història de l’Art– i doctor per la Universidad de Valladolid (UVa). Ha exercit la docència d’Història de l’Art, Història d’Espanya i Història Contemporània Universal en distints centres escolars de Valladolid. Ara desenvolupa la seva tasca docent al Colegio Safa-Grial de Valladolid. Cofundador de la Asociación Bocallave. Iniciativas culturales i del col·lectiu de professors El Punto Rojo que investiga i proposa noves fórmules per a l’ensenyament en col·laboracions amb diversos museus. Ha dissenyat nombrosos projectes d’innovació educativa alguns resultats dels quals han estat premiats en diverses convocatòries

Resum

L’educació patrimonial és un territori ple de camins diversos que ens condueixen al patrimoni seguint rutes molt diferents. Cada educador és una ruta i, per tant, és altament improbable que un pugui fer les coses que fa un altre o tal com les fa aquell, ja que els projectes educatius que dissenyem i implementem són conseqüència de ser els qui som, de tenir una determinada formació, aficions i interessos o de com ha modelat el nostre perfil d’educador el contacte amb els molt diversos destinataris amb els quals hem intervingut. És a dir, no existeix una potencialitat de transferència plena en les propostes dels diferents agents actius a l’educació patrimonial. Partint d’aquestes premisses, la intervenció disseccionarà la manera en què Pablo de Castro s’enfronta a la concepció de cada nou projecte d’educació patrimonial, presentant els elements que considera imprescindibles al mateix temps que ens remet als projectes que ha engegat. http://pablodecastro.org/

IMMA BOJ

Llicenciada en Geografia i Història, especialitzada en Història per la Universitat de Barcelona (UB). Màster en Immigració i Educació Intercultural per la UB. Postgrau en Gestió Cultural per la UOC. Ha col·laborat com a professora convidada al Màster de Gestió del Patrimoni (UB) i del Màster d’Educació Plurilingüe (UB). És professora del Màster en Immigració i Educació Intercultural des de l’any 2006. Ha dirigit i comissariat diverses produccions expositives i des de l’any 2002, data d’inici del projecte, és la directora del Museu d’Història de la immigració de Catalunya (MhiC).

Resum

Totes les persones tenim experiències migratòries, pròpies o alienes però que formen part de les nostres vides. El treball educatiu al Museu de la immigració comença abans que els alumnes ens visitin i la part més productiva de la visita passa un cop han marxat. El MhiC entén les tasques educatives com un procés recíproc on els alumnes pensen, reflexionen i ens instrueixen sobre temes d’immigració a partir de les seves experiències i sensibilitats. http://www.mhic.net/

JAUME PERARNAU

Doctor en Història de la Tècnica i Patrimoni Industrial per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales i llicenciat en Història per la UAB. Des del 2013 és director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Amb anterioritat, i des del 1993, ha estat cap de l’Àrea de Conservació, Documentació i Estudis del mateix mNACTEC. També ha exercit de documentalista de diferents quadres de classificació a la secció d’Història empresarial a l’Arxiu Nacional de Catalunya així com tasques docents en Història Econòmica i Empresarial. Ha publicat diferents llibres i articles en l’àmbit del patrimoni i la història industrial i tecnològica, a la vegada que ha impartit cursos i seminaris sobre aquesta matèria a diversos universitats i centres de formació i ha participat en diferents congressos i jornades especialitzades.

Resum

El Sistema Territorial del mNACTEC agrupa diferents museus que expliquen la industrialització a Catalunya mitjançant les seves col·leccions i/o la museïtzació de les diferents activitats productives que han existit i de les quals encara han quedat restes comprensibles que constitueixen el nostre patrimoni industrial.

LA MANDARINA DE NEWTON

La Mandarina de Newton és una empresa de cultura científico- tecnològica, que explora els processos d’aprenentatge i innovació. Les nostres eines provenen del mètode científic, el design thinking o pensament de disseny i els processos creatius. Ens centrem tant en els continguts, com en les metodologies i som experts en dinàmiques de grup, participació i cocreació.

Resum

Per iniciar un nou viatge és important aturar-se i projectar: on volem anar? on ens agradaria arribar? quina serà la nostra ruta?. Aquest taller, pretén ser aquesta primera aturada per reflexionar sobre la situació actual, sense quedar-nos en la queixa, visualitzar cap a on volem treballar i quins són els nostres objectius finals. Això ho farem mitjançant una headlines, “titulars” en anglès. Un cop decidit el destí planificarem el viatge una recopilació d’accions i una línia de temps. Durant una hora mirarem al futur amb la intenció de dibuixar la trajectòria que ens connecta amb ell fins el present. http://www.lamandarinadenewton.com/ca/

EART: EXPERIMENTEM AMB L’ART

Entitat educativa que treballa a partir de l’art contemporani i els processos creatius entesos com a eina per fomentar la capacitat crítica i creativa de les persones. L’activitat principal de l’entitat és el disseny i realització de projectes artisticoeducatius diversos, així com la gestió de l’Espai EART, un espai multifuncional que obre nous camins en la recerca i l’experimentació de diversos vessants del món de l’art i l’educació.

Resum

“Des de l’art i ves a saber cap a on” és un taller teòric i pràctic que desplega possibilitats d’acció des de l’espai artístic, vinculant obres, processos i necessitats diverses. Un possible lloc des d’on viure una experiència i vincular art i educació, per a construir noves relacions i aprenentatges. http://www.experimentem.org i www.activitatsdart.org i http://www.activitatsdart.org

COLECTIVO EL PUNTO ROJO

El col·lectiu El Punt Rojo és un grup de professors que investiguen altres formes d’abordar l’ensenyament utilitzant projectes artisticoeducatius. En el seu manifest destaquen que l’educació hauria de ser el motor que mou el món i la creativitat el seu combustible. Utilitzen l’art com una eina transgressora en educació.

Resum

L’educació patrimonial viu d’establir vincles intensos entre les persones i el patrimoni, d’entaular connexions que han de ser indissolubles perquè els seus objectius puguin explicar-se com a assoliments. El Col·lectiu el Punto Rojo porta algun temps emprant l’art d’acció com a estratègia educativa, aplicant-ho en els projectes d’innovació amb què aborda la seva tasca als centres escolars.

En el taller es presentaran, d’una banda, algunes accions proposades pels seus membres i realitzades, per ells mateixos o el seu alumnat, en la penombra dels límits entre l’educació formal i la no formal i, per un altre, es proposaran accions als assistents per ser realitzades en diversos espais del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

GUILLERMO FERNÁNDEZ

Enginyer tècnic de telecomunicació i postgraduat en Gestió d’Organitzacions no Lucratives. Ha dedicat tota la seva carrera professional al món dels museus de ciència, sector en què ha exercit molt diverses tasques, des de producció de continguts fins avaluació, passant per temes de gestió estratègica o producció. Actua professionalment com a consultor per a projectes de museografia científica per a diversos museus i exposicions de ciència. Ha publicat articles sobre museografia científica en diversos mitjans especialitzats i col·labora amb el Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), i també amb el Màster en Museus, Educació i Comunicació de la Universitat de Saragossa.

Resum

Els museus de ciència s’han multiplicat per deu a tot el món, passant de tres-cents a tres mil en només els últims vint anys, i sent més de tres-cents milions les persones que els visiten anualment. A gairebé cinquanta anys del naixement de l’Exploratorium i a vuitanta de la creació del Palau de la Decouverte, cal ara confiar plenament en el museu de ciència -o en l’exposició de ciència- com una potent eina de transformació social en plena vigència, recuperant així la inspiració que els museus de ciència van tenir en els seus orígens com singularíssims recursos de millora de l’alfabetització científica dels ciutadans. Des de l’òptica dels museus de ciència s’ampliarà l’enfocament a altres tipus de museus contemporanis, analitzant algunes convergències i divergències. Es fa necessari ara pensar -i somiar- apassionadament en com optimitzar al màxim la capacitat d’impacte social del llenguatge museogràfic des d’un enfocament qualitatiu i no només quantitatiu. http://www.nuestrasnubes.com/

ANDREA DE PASCUAL

Pedagoga amb un màster en Art Education per la New York University a través d’una beca Fulbright. Sòcia fundadora de elpuente (somoselpuente.org) i cofundadora i Coordinadora General en Pedagogies Invisibles (pedagogiasinvisibles.es). Com arteducadora i agent cultural desenvolupa formació d’educadores i mediadores i dissenya i implementa projectes en el marc de l’art+educació. Ha treballat i col•laborat en una varietat d’institucions culturals tals com a Matadero Madrid, Brooklyn Museum o Bronx Museum i organitzacions dedicades a l’art contemporani com Art21 o l’Institut Hemisfèric de Performance i Política. Ha publicat articles en revistes especialitzades com MIDAS i Minerva i donat xerrades en institucions com el MoMA o NYU. El seu treball està enfocat a activar l’art+educació no només com un espai per al pensament crític sinó també com a eina per a la participació de la ciutadania en temes polítics, socials i mediambientals a través de la producció cultural.

Resum

En un encreuament social, en què repensar les pràctiques educatives en l’educació formal és més una urgència que un debat, és el moment que ens plantegem un canvi de paradigma. Per aquesta raó Educar a la escuela, desafiar la institución consistirà en una experiència centrada a repensar els formats de transmissió de coneixement que s’estan emprant en els centres educatius. Repensar aquestes qüestions ens portarà a desafiar moltes idees preconcebudes que, com va aclarir Carmen Moersch, ens portaran, en comptes d’educar els públics, a començar a educar la institució.

JOSEP M. SOLIAS I ARÍS

Doctor en Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona. Cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de l’Hospitalet de 1995 a 2008, director del Museu d’Història de L’Hospitalet. Membre fundador de KuanUm, grup de professionals especialitzat en la recuperació de la gastronomia històrica des de la recerca arqueològica, literària i documental.

Resum

El Museu de l’Hospitalet en aquests darrers anys està realitzant un esforç suplementari de cara a arribar a col·lectius que, tradicionalment, han estat usuaris passius o, directament, no han estat usuaris del museu. El projecte “Consell” ha consistit en que nois i noies han adaptat l’exposició permanent del museu. El projecte «Link» vol fer que nois i noies amb problemes escolars facin practiques al Museu i el projecte «Tàndem» consisteix en que un centre educatiu es vincula directament amb el Museu per a realitzar activitats conjuntes. http://www.museul-h.cat/

JUAN PEDRO DIOTAIUTI

És llicenciat en Arts, especialitat en Museologia per la Universidad Católica Cecilio Acosta i postgrau en Conservació del Patrimoni per la UNIA. Ha treballat com a gestor, divulgador i programador sociocultural i d’assessor d’aliances entre entitats i col·lectius d’artistes. És coordinador i productor del Festival de Cultura Raval(s) i des de l’any 2009 és tècnic de projectes comunitaris i interculturals de la Fundació Tot Raval. http://www.totraval.org/ca

ANAÏS BARNOLAS

Llicenciada en Sociologia especialitzada en Cultura i Educació (UAB) i en Periodisme (URL). Té el Certificat en Aptituds Pedagògiques i un Màster en Direcció de Comunicació per l’IDEC- UPF (2012). Responsable del Servei educatiu, Activitats i Comunicació digital al Palau Güell des del 2013, any en què el Palau Güell va començar a oferir les visites educatives per a escoles. També va ser l’any que va iniciar el projecte «Apadrina el teu equipament» amb l’Escola Labouré i l’Institut Miquel Taradell.

Resum

Aquesta iniciativa impulsa la col·laboració i connectivitat entre els grans equipaments culturals i els centres educatius del barri del Raval per desenvolupar projectes de llarga durada integrats en el currículum acadèmic. La idea és aprofitar el potencial cultural del territori, amb les diverses formes d’expressió que aquest ofereix (musical, artístic, teatral, de patrimoni, etc.) per crear propostes educatives adaptades a la realitat de l’alumnat. http://www.palauguell.cat/

DANI GIMÉNEZ

Llicenciat en Veterinària per la Universitat de Saragossa. Màster en formació de formadors per la UPC. Responsable de Gestió del Coneixement de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Impulsor del Pla de Gestió de Coneixement i treball col·laboratiu en Comunitats de Pràctica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya des de l’any 2007. Col·laborador i Formador intern de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, en l’àrea de Comunicació, Informació i Habilitats, des de l’any 2001. Participació com a ponent en temes de gestió de coneixement en diversos congressos. Participació com a docent en activitats sobre gestió de coneixement, treball col·laboratiu, formació de formadors, anàlisi i gestió de conflictes.

Resum

«Mercadillo de coneixement» és una dinàmica col·laborativa per fer sorgir idees susceptibles de ser desenvolupades en Comunitats de Pràctica; la idea és que les persones trobin un bon espai de conversa on exposar les seves propostes o comprar les d’altres, implicant-se en projectes que poden resoldre problemes recurrents comuns. Innovar i millorar la pràctica diària treballant col·laborativament és possible.

Equip organitzador i dinamitzador de la Jornada

PERE VILADOT

Doctor en Educació i llicenciat en Química per la UB. Ha exercit la docència i ha estat cap de diversos serveis de recursos educatius per escoles de l’Ajuntament de Barcelona. Fins a la seva jubilació, ha estat Cap d’Educació i Activitats al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i actualment és assessor d’Acció Educativa de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Autor de nombroses publicacions, ha impartit conferències i presentat ponències a múltiples congressos i jornades sobre educació formal i no formal. La seva àrea d’investigació és la de les visites escolars als museus de ciència

MARIA CACHEDA

Llicenciada en Història de l’Art amb estudis de doctorat i DEA en Arqueologia, Història de l’Antiguitat i Ciències i Tècniques Historiogràfiques. Postgrau en Gestió Cultural i Arqueologia del Paisatge. Va treballar gairebé deu anys al món de la recerca i la gestió cultural i arqueològica a l’Institut de Ciències del Patrimoni del CSIC i la Universitat de Santiago de Compostel·la, coordinant projectes nacionals i internacionals. Autora de diverses publicacions, i docent a diferents cursos universitaris i congressos, la seva vida laboral s’ha bellugat entre la investigació, la gestió de patrimoni cultural, i l’acció educativa en institucions culturals i centres educatius. Ara treballa com a coordinadora de la unitat d’Acció Educativa de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

ANDREA GRANELL

Doctora en Psicologia per la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Ha estat tres anys a Boston, investigant sobre el tema de la Psicologia de l’Art, col·laborant amb el Departament d’Educació del Museum of Fine Arts, Boston i treballant en projectes d’avaluació i d’estudis de públics com a consultora independent. Actualment és col·laboradora d’Acció Educativa de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i professora associada de la Universitat de Barcelona (Màster Educació Interdisciplinària de les Arts i Màster de Formació del Professorat).

NUSOS

Nusos és una cooperativa que desenvolupa i gestiona programes d’educació científica i educació per a la sostenibilitat amb centres de ciència, museus i altres equipaments patrimonials. Fem propostes d’ensenyament i aprenentatge centrades en la modelització, la indagació, la utilització de diferents llenguatges i l’autoregulació. Oferim per a tothom una educació que faci de la ciència una contribució essencial a la sorpresa i a les habilitats per a discernir, ponderar i actuar. http://www.nusos.net